Artists only es una exposición conjunta del artista neerlandés Marc Nagtzaam y del belga Koenraad Dedobbeleer. La muestra es un encuentro, una suerte de ejercicio de improvisación, alejado de cualquier concepto definido y preestablecido. El título proviene de una canción de
la banda Talking Heads de 1978. En una reciente presentación-performance que Dedobbeleer ofreció en París, reprodujo varias canciones, entre ellas Artists only. Una excelente elección que resulta apropiada para dar título a una exposición en la que “solo” la obra de los artistas está en juego.

El medio de Marc Nagtzaam es el dibujo. Para él, dibujar es construir un espacio desconocido para que el artista y el público puedan habitarlo: “Los dibujos”, afirma, “son como espacios vacíos, paralelos al mundo. Intento crear un lugar que no esté claramente definido”. Realizados con grafito, sus dibujos se inspiran en detalles arquitectónicos, el vocabulario del diseño gráfico, fotografías y revistas. Estas diversas fuentes se reducen a su expresión más elemental. Puntos, líneas, trazos, rayas, bandas o palabras crean un espacio sobre la superficie del papel. En cierto modo, Nagtzaam aproxima su trabajo como evocando el proceso del collage.

El collage también parece constituir la esencia de la práctica de Koenraad Dedobbeleer. Este artista explora objetos, ensamblando formas, materiales y conocimientos de diversas fuentes para crear nuevas esculturas híbridas. Es conocido por sus esculturas e instalaciones, en las que objetos cotidianos (como una lámpara, un llavero, un pomo de puerta o una maceta) son modificados, ensamblados y recontextualizados con un marcado espíritu irónico, a veces incluso burlesco. Nutrida por un profundo conocimiento de la historia del arte y unos recursos técnicos inagotables, la obra del artista establece un diálogo constante con una tradición escultórica más amplia, incluyendo su relación con la arquitectura, el diseño industrial, la cultura del bricolaje, las imágenes y la creación de libros.

De una obra a otra, a través de esta audaz y, de algún modo, excéntrica yuxtaposición de los universos dispares de Dedobbeleer y Nagtzaam, se crea un contexto especial en el que ambos artistas permiten que sus obras dialoguen sin un propósito definido. Puede que exista una conexión, una lógica interna que recorra ambas obras mediante múltiples vínculos y relaciones cruzadas, pero una conexión que no pretende ser concluyente. La interpretación final queda a nuestro criterio.

…

Artists only és una exposició conjunta de l’artista neerlandès Marc Nagtzaam i del belga Koenraad Dedobbeleer. La mostra és una trobada, una mena d’exercici d’improvisació, allunyat de qualsevol concepte definit i preestablert. El títol prové d’una cançó de la banda Talking Heads del 1978. En una recent presentació-performance que Dedobbeleer va oferir a París, va reproduir diverses cançons, entre elles Artists only. Una elecció excel·lent que resulta apropiada per donar títol a una exposició en que “només” l’obra dels artistes està en joc.

El mitjà de Marc Nagtzaam és el dibuix. Per ell, dibuixar és construir un espai desconegut perquè l’artista i el públic puguin habitar-lo: “Els dibuixos”, afirma, “són com a espais buits, paral·lels al món. Intento crear un lloc que no estigui clarament definit”. Realitzats amb grafit, els dibuixos s’inspiren en detalls arquitectònics, vocabulari de disseny gràfic, fotografies i revistes. Aquestes diverses fonts es redueixen a la seva expressió més elemental. Punts, línies, traços, ratlles, bandes o paraules creen un espai sobre la superfície del paper. En certa manera, Nagtzaam aproxima el seu treball com evocant el procés del collage.

El collage també sembla que constitueix l’essència de la pràctica de Koenraad Dedobbeleer. Aquest artista explora objectes, acoblant formes, materials i coneixements de diverses fonts per crear noves escultures híbrides. És conegut per les seves escultures i instal·lacions, en que objectes quotidians (com una làmpada, un clauer, un pom de porta o un test) són modificats, acoblats i recontextualitzats amb un marcat esperit irònic, de vegades fins i tot burlesc. Nodrida per un coneixement profund de la història de l’art i uns recursos tècnics inesgotables, l’obra de l’artista estableix un diàleg constant amb una tradició escultòrica més àmplia, incloent-hi la relació amb l’arquitectura, el disseny industrial, la cultura del bricolatge, les imatges i la creació de llibres.

D’una obra a l’altra, a través d’aquesta audaç i, d’alguna manera, excèntrica juxtaposició dels universos dispars de Dedobbeleer i Nagtzaam, es crea un context especial en què els dos artistes permeten que les seves obres dialoguin sense un propòsit definit. Potser hi ha una connexió, una lògica interna que recorre les dues obres mitjançant múltiples vincles i relacions creuades, però una connexió que no pretén ser concloent. La interpretació final queda al nostre criteri.

…

Artists only is a duo show featuring works by Dutch artist Marc Nagtzaam and Belgian Koenraad Dedobbeleer. The exhibition is a get together, a sort of exercise of improvisation, far from fitting in any preestablished defined concept. The exhibition’s title comes from a Talking Heads song of 1978. In a recent presentation-performance that Dedobbeleer gave in Paris he played a few songs, Artists only among them. An excellent pick that seems appropriate to give title to a show where “only” the artists work is at play.

Marc Nagtzaam works in drawing. For him, to draw is to construct an unknown place for the artist and the public to live in: “The drawings”, he says, “are like empty spaces, parallel to the world. I try to create a place that is not clearly defined.” Done in grey graphite, his drawings have their sources in architectural details, the vocabulary of graphic design, photographs or magazines. These different sources are reduced to their most elementary expression. Dots, lines, strokes, stripes, bands or words, create a space on the surface of the paper. In a way, Nagtzaam’s approach to his work evokes the process of the collage.

Collage, not in a literal sense, can be said to be at the core of Koenraad Dedobbeleer’s practise. He is an artist who explores objects, who assembles forms, material and knowledge coming from different sources into new hybrid sculptural objects. He is known for his sculptures and installations in which everyday objects (such as a lamp, a key holder, a door knob, or a plant pot) are modified, assembled, and recontextualized with a distinctive tongue-in-cheek – and at times even burlesque, ironic – spirit. Nourished by an in-depth knowledge of art history and inexhaustible technical resources, the artist’s work establishes an ongoing dialogue with a broader tradition of sculpture, including its relation to architecture, industrial design, DIY culture, images, and book making.

From one work to the next, across this bold and somehow eccentric juxtaposition of Dedobbeleer’s and Nagtzaam’s dissimilar universes, a special context is created in which both artists let the works have a conversation with no definite purpose. There may be a connection, an inner logic running from one work to the other, through multiple links and crossed relationships, but one that is not intended to be conclusive. The final interpretation is left to us.